De Super Mario Bros. A Super Mario Galaxy 2

L’ultima saga de joc que hem analitzat és la saga dels jocs Mario Bros. Hem escollit els videojocs de la saga Mario Bros perquè són el màxim exponent dels jocs de plataformes. Jocs amb una estructura repetitiva. Els jocs de plataformes estan formats per un número de nivells que es van repetint augmentant la seva dificultat progressivament. Super Mario Bros. va sortir al mercat l’any 1985 per la consola NES. I des d’aquell han sortit 15 videojocs. L’estètica ha anat canviant combinant la vista en scroll (dues dimensions on veiem tot l’escenari i aquest avança amb el personatge) amb la vista en 3D amb llibertat 360º. A Mario Bros. controlem a Mario, un lampista que va a salvar a la princesa Peach del castell on el malvat Bowser l’ha segrestat.

La consola NES, la plataforma on es va editar el primer joc de Mario Bros, contava amb cinc canals d’àudio i ja tenia una banda sonora més elaborada. No és el primer videojoc de la franquícia Mario, però si és el primer on sentim el conegut tema de Mario . La banda sonora del joc contava amb músiques que acompanyaven les fases (un total de 6 cançons) i a més a més amb un conjunt de veus i d’efectes sonors fets amb música . Els salts, per exemple, estan fets amb un so molt musical. I cada cop que es mata a un enemic es fa un so més greu. Això recorda molt al que feia Walt Disney en els seus curts, on els animals parlaven amb sons musicals i tot el moviments tenia la seva part musical.

Les 6 músiques que trobem tenen cada una un ús diferent i segons l’autor, Koji Kondo, la música segueix l’estructura d’un jazz. Les sis músiques són:

- Una per la superfície

- Una per sota l’aigua:

- Una pel món soterrani:

- Una per quan fem servir l’estrella:

- Una pels castells (fases finals del món):

- Una per quan perdem una vida:

Aquestes músiques tenen cada una estructura que quadra amb els moments on les trobem. La cançó de la superfície és una cançó alegre, amb ritme ni molt ràpid ni molt lent, amb notes agudes que transmeten bona sintonia. Com que estem a la superfície amb el sol i estem en un ambient lúdic és normal que aquesta cançó ens transmeti això. Si comparem les demés amb aquesta veiem com la cançó de sota l’aigua és més lenta i els greus que hi ha en segon pla estan amb un volum més alt, mentre sona aquesta música en el joc estem anant més lents i la música s’adequa a això. La música de les zones subterrànies utilitza el mateix leitmotiv però amb un ritme molt més lent i amb uns tons més greus. Per últim la cançó de la estrella és molt accelerada ja que estem en un moment de invencibilitat i res ens pot para. Ni a nosaltres ni a la música.

La música de la superfície s’ha mantingut en molts jocs de la franquícia Mario. Ha aperegut com a mínim a Super Mario Bros. 2, Super Mario Sunshine, Super Mario World Super Smash Bros. Melee, Super Smash Bros. Brawl, Tetris DS Wario Ware, Nintendogs, Donkey Kong, Viewtiful Joe, New Super Mario Bros. New Super Mario Bros. Wii, Luigi's Mansion, Super Mario 64, Mario Party, Mario Golf, Mario Tennis… I sempre en els títols de crèdits o com a cançó principal del joc. De fet, la banda sonora de molts jocs de la franquícia Mario estan composades per Koji Kondo.

Un altre ús interessant de la banda sonora és que quan quedaven menys de 99 segons perquè s’acabés el temps la música s’accelerava. Així la tensió s’incrementava.

En el cas de Super Mario Galaxy 2 no és així. El tema de la superfície només surt en una fase secreta. I la seva banda sonora està gravada per una orquestra simfònica i dirigida per Mahito Yokota. La banda sonora conta amb 32 temes. Cada planeta/fase on anem té una música pròpia (molt diferent entre si) que va canviant de ritme i volum per poder adequar-se a la situació del jugador.

Per exemple, Tenim el tema Sky beach del món inicial:

Un tema relaxat, amb instruments de vent i tons aguts recordant a cançons del carib.

Mentre que a un dels mons finals, més complicats tenim la canço Lightning Sea of Clouds:

Una canço més fosca amb els instruments de corda allargant molt les notes intentant donar una sensació més fosca.

Per últim ens trobem aqui que el tema principal no és del joc, és dels títols inicials i pels tràilers. El nom és Theme:

És una cançó on intervenen tots els instruments. Una cançó no tan rapida com la del Super Mario bros. de NES, amb força i amb una estructura més elaborada i no cíclica.

En l’apartat dels efectes de so, Super Mario Galaxy 2 no té com en el seu antecessor una música que acompanyi els seus moviments. Encara que cada cop que Mario salta s’activa un efecte de so. Una veu humana imitant una onomatopeia. S’ha substituït la música per veu.