Dins de les industries culturals i d’entreteniment, una de les més modernes és la industria dels videojocs. Amb quasi 40 anys al darrera, els videojocs han esdevingut un element indispensable en l’estil de vida modern que vivim ara1. I actualment han arribat a ser material d’estudis culturals. Partint d’aquesta base nosaltres hem decidit analitzar un dels elements presents en els videojocs. La música.
Com en el seu parent més proper en el temps, el cinema, els videojocs han estat acompanyats de música des del principi. Només cal recordar aquell petit acord, o un petit so, que acompanyava la pilota del joc de ping pong de la Magnavox Odissey (1972) o, pels que no la recordin així, el mític joc PONG. La “consola” Odissey no tenia una maquina processadora prou potent per tenir un marcador, o fer una pilota rodona, però si tenia suficient potència com per permetre que cada cop que la pilota toqués una de les barres sonés un acord, o so, molt característic.
Com en el seu parent més proper en el temps, el cinema, els videojocs han estat acompanyats de música des del principi. Només cal recordar aquell petit acord, o un petit so, que acompanyava la pilota del joc de ping pong de la Magnavox Odissey (1972) o, pels que no la recordin així, el mític joc PONG. La “consola” Odissey no tenia una maquina processadora prou potent per tenir un marcador, o fer una pilota rodona, però si tenia suficient potència com per permetre que cada cop que la pilota toqués una de les barres sonés un acord, o so, molt característic.
Aquest so pot explicar perfectament tota la música dels videojocs fins a finals dels 80 principis dels 90. El hardware i el software que tenien les maquines no permetia una banda sonora que acompanyés el videojoc amb una qualitat com la del cinema. Però d’aquest problema els dissenyadors en van fer la seva pròpia marca o citant un estudi de Alfredo Araci2 “els dissenyadors van fer de la necessitat estil...estil propi de videojoc”. Al principi els videojocs no tenien massa sons. Però a partir dels 80 ja començaven a incorporar música, i ho feien amb arxius amb poca informació amb els que la maquinaria podia treballar. Aquests arxius sons els arxius MI-DI. I un dels exemples on ho podem veureu més és en el joc Pac-Man.
El joc Pac-Man tenia una banda sonora molt particular, era una melodia monòdica on els sons anaven molt ràpid i es repetia contínuament la mateixa seqüència molts cops seguits. Ja que el joc requeria música durant tota la partida, l’estructura de les músiques era una estructura cíclica. La mateixa frase s’anava repetint un cop darrera l’altre i poques vegades canviava sense un motiu concret (una vida, el final d’una etapa, o el final del joc).
Amb el temps, les màquines van evolucionar i el consum de videojocs també. Les bandes sonores d’aquests jocs van impactar molt la cultura popular dels anys 90. Per exemple, una banda alemana neo-nazi de música electrònica era líder de ventes en barris afroamericans de San Francisco3. La raó? Segons els experts les recreatives van entrar tan ràpid en la societat del que anomenem classe baixa que la gent ràpidament se les va fer seves. Les bandes sonores dels videojocs arribaven a competir a les llistes d’èxits a Japó.
Però en l’altre part, la dels dissenyadors, ens trobem que com més evoluciona la part tècnica de la consola més diferents són aquestes bandes sonores. Amb el pas dels anys les tècniques van anar evolucionant i van permetre la intromissió de compositors a la creació de bandes sonores de MI-DI. Per exemple l’any 1983 va aparèixer el joc X-Wing, ambientat en el món de Star Wars i contant amb la banda sonora que va crear John Williams i amb una veu que recitava les frases com al film.
Amb el temps, les màquines van evolucionar i el consum de videojocs també. Les bandes sonores d’aquests jocs van impactar molt la cultura popular dels anys 90. Per exemple, una banda alemana neo-nazi de música electrònica era líder de ventes en barris afroamericans de San Francisco3. La raó? Segons els experts les recreatives van entrar tan ràpid en la societat del que anomenem classe baixa que la gent ràpidament se les va fer seves. Les bandes sonores dels videojocs arribaven a competir a les llistes d’èxits a Japó.
Però en l’altre part, la dels dissenyadors, ens trobem que com més evoluciona la part tècnica de la consola més diferents són aquestes bandes sonores. Amb el pas dels anys les tècniques van anar evolucionant i van permetre la intromissió de compositors a la creació de bandes sonores de MI-DI. Per exemple l’any 1983 va aparèixer el joc X-Wing, ambientat en el món de Star Wars i contant amb la banda sonora que va crear John Williams i amb una veu que recitava les frases com al film.
L’any 1991 la consola SNES ja contava amb vuit canals d’àudio i les músiques que sentíem eren més elaborades. Aquestes eren creades per compositors de música amb orquestres i ja no seguien una estructura tan repetitiva, tot i que sense deixar de tenir una estructura cíclica. Això si, no es notava tant ja que hi havia moltes més músiques per cada moment/fase del joc. En el següent exemple podem combrovar-ho. Aqust és un fragment de la banda sonora de Final Fanatsy IV.
A partir de l’any 2000, amb les últimes consoles de nova generació, el canvi ja és total. Pocs jocs encara conten amb música electrònica programada, i tota es realitza amb instruments de veritat i sota les ordres de compositors amb extensos coneixements sobre la música. Danny Elfman, encarregat de moltes bandes sonores de pel·lícules de Tim Burton, ha participat en la creació de la banda sonora de jocs com Fable II, Kingdom Hearts . Fins i tot Hanz Zimmer, The dark Knight i Origen, ha col·laborat en la banda sonora de Call of Duty: Modern Warfare 2.
----------------------------------------------
1- Estudis recents han demostrat que la indústria dels videojocs és una de les industries que mou més diners que la música i el cinema. (http://www.elpais.com/articulo/portada/Objetivo/planeta/jugon/elpepusoceps/20100718elpepspor_3/Tes)
2- Música y efectos sonoros en los videojuegos. apuntes sobre la pérdida de la identidad. Dins de La música en los emdios audiovisuales
3- Comunicación y música / Miguel de Aguilera, Joan E. Adell y Ana Sedeño
2- Música y efectos sonoros en los videojuegos. apuntes sobre la pérdida de la identidad. Dins de La música en los emdios audiovisuales
3- Comunicación y música / Miguel de Aguilera, Joan E. Adell y Ana Sedeño
No hay comentarios:
Publicar un comentario