En aquest apartat volem analitzar la diferència i la evolució que ha patit la música i els sons en una branca dels videojocs molt explotada, com l’esportiva. Hem decidit triar jocs de futbol perquè creiem que és el videojoc esportiu més representatiu al nostre país. Per això ens hem de remuntar als inicis de les videoconsoles i els seus jocs. Un dels primers aparells va ser Atari 2600, la qual va acollir el primer videojoc de futbol de la història: Pelé’s Soccer, també conegut amb el nom Soccer o Championship Soccer, que va aparèixer al 1981.
A principis dels 80, Atari 2600 controlava el mercat y naturalment aquest joc va tenir un gran èxit. Tot i que era una mica primitiu, el joc vas ser uns dels principals èxits de l’època i es va convertir en un del títols més populars dedicat a l’esport més famós del món. Va ser considerat com un divertit joc d’acció individual o múltiple1 . Pel que fa al so, els microcomputadors d’Atari de 8 bits eren controlats per POKEY, que s’encarregava també de llegir el teclat, generar números aleatoris i llegir el port serial de comunicacions. Utilitzava quatre canals de 8 bits amb 256 tons i 16 nivells de volum. Podia aplicar una “distorsió” de 15 nivells. Els quatre canals podien combinar-se en parelles obtenint dos canals de 16 bits amb 65536 tons. Les computadores Atari tenien un altaveu intern a través del qual es simulaven els clics del teclat, però amb una programació adequada podia utilitzar-se com un cinquè canal de so.
El disseny de POKEY va possibilitar que els jocs tinguessin música polifònica i efecte de so fins a quatre canals. Els sons que podíem escoltar eren de molt baixa qualitat i no hi havia molta varietat: a destacar, el so de la pilota quan la toquen els jugadors, el xiulet de l’àrbitre, quan marquen gol apareixen focs artificials... En general, són sons artificials que simulen els sons reals, i la seva funció era intentar apropar-se al realisme del futbol; pel que fa als sons dels menús, eren cançons gracioses en format polifònic, realitzades pel mateix joc. Hem de comentar que aquests sons, que imitaven la realitat, estaven fets amb “música”, és a dir, l’inici de partit ve després del xiulet de l’àrbitre, i això s’aconsegueix amb un so musical dels que es podien realitzar a l’època; i així amb tots els sons del joc2 .
El següent joc que va aparèixer amb avenços a l’àmbit del so va ser el FIFA ’94; FIFA és la saga de videojocs de futbol iniciada per la companyia Electronic Arts que ens va portar la novetat de la llicència de la FIFA, i d’aquesta manera, la llicència de jugadors i campionats amb noms reals. El joc, realitzat al 1993 i va aparèixer per a les consoles Sega Mega Drive/ Genesis, Master System, Mega CD, Game Gear, SNES, DOS, Amiga, 3DO, Game boy (1993) i PCCD-ROM (1995).
Pel que fa aquest joc, va ser el primer de la sèrie i es caracteritzava per la seva perspectiva isomètrica que es diferenciava dels altres títols que oferien una vista d’ocell. La millora gràfica amb el primer joc de futbol és abismal. El joc presentava representatius nacionals, tot i que els noms dels jugadors són ficticis. Els tipus de joc eren partit d’exhibició, eliminatòria, torneig i lliga. Els tres detalls que més destacaven d’aquest joc eren la presència d’àrbitre al terreny de joc durant el partit, el llançament d’una moneda per escollir quin costat del camp va amb cada equip i si el partit acaba en empat després de la pròrroga, el partit el guanya el primer que ha marcat un gol durant el partit.
Les músiques del FIFA només les trobàvem als menus d’inici i selecció d’equip. En els dos casos la música és de tó greu i té una estructura que coincideix amb la repetició d’una frase de forma cíclica. Música electrònica feta amb ordinador.
Pel que fa al so, un aspecte important, es que es podia sentir al públic de l’estadi, el qual estava basat en gravacions en viu que proporcionaven un major realisme al desenvolupament del joc amb càntics dels aficionats.En canvi els efectes de so estaven molt ben cuidats, aconseguint el millor resultat fins el moment en jocs esportius. Els càntics seguiexen la mateixa estructura que la música, és com so ambient que augmenta d’intensitat en els moments en que t’apropes a la porteria, sempre repetint el mateix3.
Pel que fa aquest joc, va ser el primer de la sèrie i es caracteritzava per la seva perspectiva isomètrica que es diferenciava dels altres títols que oferien una vista d’ocell. La millora gràfica amb el primer joc de futbol és abismal. El joc presentava representatius nacionals, tot i que els noms dels jugadors són ficticis. Els tipus de joc eren partit d’exhibició, eliminatòria, torneig i lliga. Els tres detalls que més destacaven d’aquest joc eren la presència d’àrbitre al terreny de joc durant el partit, el llançament d’una moneda per escollir quin costat del camp va amb cada equip i si el partit acaba en empat després de la pròrroga, el partit el guanya el primer que ha marcat un gol durant el partit.
Les músiques del FIFA només les trobàvem als menus d’inici i selecció d’equip. En els dos casos la música és de tó greu i té una estructura que coincideix amb la repetició d’una frase de forma cíclica. Música electrònica feta amb ordinador.
Pel que fa al so, un aspecte important, es que es podia sentir al públic de l’estadi, el qual estava basat en gravacions en viu que proporcionaven un major realisme al desenvolupament del joc amb càntics dels aficionats.En canvi els efectes de so estaven molt ben cuidats, aconseguint el millor resultat fins el moment en jocs esportius. Els càntics seguiexen la mateixa estructura que la música, és com so ambient que augmenta d’intensitat en els moments en que t’apropes a la porteria, sempre repetint el mateix3.
I finalment, després d’aquesta petita iniciació en els jocs futbolístics, parlarem de FIFA 11, l’últim simulador de l’esport rei arreu del món. És el millor fins el moment, però no parlarem de tots els canvis i millores que ha sofert aquesta saga, que són molts, sinó que ens fixarem en l’àmbit sonor. Ara tot és com un espai multimèdia, ambientat com si fos una aplicació d’Internet: els sons, les músiques, els efectes sonors i les veus són tots reals a través dels diferents menús, al partit, etc.Ara els sons són gravacions de l’efecte real que volen emular al joc, com per exemple, el fet de xiular l’inici del partit, o quan la pilota toca el pal, són sons enregistrats a la realitat. Pel que fa a la música, el joc té la seva pròpia playlist que va sonant aleatòriament , i la gràcia que té és la seva combinació de diferents gèneres de música, que tot i no ser clàssics, o els més venuts, són cançons a la moda, que de seguida les inclous al teu repertori, ja que aquesta música, dona la sensació com que el futbol és una festa, i s’ha de gaudir d’ell. Artistes coneguts com Linkin Park, fins a altres no tan reconeguts mundialment com The Pinker Tones amb el seu Sampleame. Aquesta banda sonora que acompanya al joc, en primera instància no la relaciones amb el futbol, és després, que quan la sents en algun altre lloc et recorda al FIFA. La llista de cançons és la següent:
• Adrian Lux - "Can't Sleep"
• Linkin Park - "Blackout"
• Ana Tijoux - "1977"
• Caribou - "Odessa"
• Charlotte Gainsbourg - "Trick Pony"
• Choc Quib Town - "El Bombo (Toquemen El Bombo)"
• Chromeo - "Don't Turn The Lights On"
• Dan Black - "Wonder"
• Dapuntobeat - "O"
• Dum Dum Girls - "It Only Takes One Night"
• Ebony Bones - "W.A.R.R.I.O.R."
• Gorillaz - "Rhinestone Eyes"
• Groove Armada - "Paper Romance"
• Howl - "Controller"
• Jónsi - "Around Us"
• The Black Keys - "Tighten Up"
• Jump Jump Dance Dance - "White Picket Fences"
• Ladytron - "Ace of Hz"
• LCD Soundsystem - "I Can Change"
• Locnville - "Sun in My Pocket"
• Malachai - "Snowflake"
• Maluca - "El Tigeraso"
• Mark Ronson Feat. Simon Le Bon and Wiley - "Record Collection"
• Massive Attack - "Splitting the Atom"
• MGMT - "Flash Delirium"
• Ram Di Dam - "Flashbacks"
• Scissor Sisters - "Fire With Fire"
• The Pinker Tones - "Sampleame"
• Tulipa Ruiz - "Efêmera"
• Two Door Cinema Club - "I Can Talk"
• We Are Scientists - "Rules Don't Stop"
• Yeasayer - "O.N.E."
• Zemaria - "The Space Ahead"
• George Dawes - "Football"
• 3OH!3 feat. Katy Perry - "Starstrukk”
A més el joc té opcions per a la personalització dels sons i músiques, és a dir, pots personalitzar els càntics de la teva afició o fins i tot incloure música pròpia.
A més, pots editar les músiques que vols que sonin segons el menú o partit en el que et trobes, donant, d’aquesta manera al jugador una llibertat de personalització del joc fins ara desconeguda. En si, la música en un joc esportiu no te cap funció, a part de dinamitzar els moments entre un partit i l’altre, ja que la música la escoltem durant el menú principal, també quan triem mode de joc, mentre fas la teva alineació o tries equip, mentre es carrega el partit, si fiques “pausa” al mig del partit sona música, quan s’acaba i apareixen les estadístiques també, quan guanyes un títol.... És a dir, és igual al primer FIFA en l’us de la música. La música acompanya cada moment que no és el partit en si.
Així doncs, després d’aquest recorregut per la història dels videojocs futbolístics podem extraure conclusions pel que fa a l’àmbit sonor i musical: als inicis, només podíem trobar algun so simulat amb notes musicals, intentant apropar-se a la realitat, com xiular l’inici del partit per exemple. La música que trobàvem era sempre la mateixa, de poca qualitat, no era coneguda, feta expressament pel joc. En canvi, al FIFA 11, l’últim exemple, tenim que paguen dret d’autors a artistes del món musical, per poder utilitzar les seves cançons al videojoc, amb cançons reals que amenitzen i donen molta més realitat a la experiència i que sonen aleatòriament per a que no sigui sempre igual. A més, hi ha un ampli repertori, i les veus i efectes sonors són gravacions reals.
El que hem guanyat amb el temps és realisme sonor, el pas de simular un so amb música, a poder gravar-ho de la realitat, i la música utilitzar-la per amenitzar al jugador i els menús amb comparació d’ anteriorment la utilització de la mateixa cançó als mateixos menús, tenint en compte que aquestes limitacions també venen donades pels avenços tecnològics que hem anat tenint en els últims anys. Avui dia, és com escoltar la ràdio mentre jugues, mentre que abans era un acompanyament en el qual ni et fixaves perquè era sempre el mateix i s’acabava fent pesat
No hay comentarios:
Publicar un comentario